La pensió d’aliments és una obligació pecuniària que ostenten els progenitors en interès dels seus fills, amb la finalitat d’atendre les necessitats d’aquests, de manera proporcional a la seva capacitat econòmica. Contempla diversos tipus de despeses i, en especial, els de manteniment, els d’habitatge, els de vestimenta, l’assistència mèdica, l’educació i altre formació. Així mateix, els aliments són matèria d’ordre públic, intransigibles i irrenunciables, formen part de l’interès superior del menor i, per tant, el jutge pot establir-los d’ofici.
La prestació de la pensió d’aliments deriva del principi de solidaritat familiar, regulat a l’article 39 de la Constitució Espanyola, que obliga als poders públics a assegurar la protecció de la família y havent els pares de prestar assistència als seus fills “durant la seva minoria d’edat i en la resta de casos que legalment procedeixi”. Aquesta assistència es refereix a la cura integral dels fills, a vetllar i atendre’ls proporcionant-los ajuda i facilitant el seu desenvolupament personal, social i emocional.
L’article 154 del Codi Civil regula la obligació de prestar aliments als fills, essent un deure fonamental derivat de la pàtria potestat dels progenitors. També l’article 93 del mateix Codi fa referència a la pensió d’aliments i, en concret, el paràgraf segon es centra en els aliments dels fills majors d’edat o emancipats que manquin d’ingressos propis. Aquest article contempla els aliments dels fills majors d’edat en situacions de necessitat en les que el fill té divuit anys o més, encara conviu en el domicili familiar i manca d’ingressos propis.
Previ anàlisis de les notes que caracteritzen els aliments dels fills majors d’edat, ha de tenir-se en compte que el Tribunal Suprem ha diferenciat aquesta pensió d’aliments de la dels fills menors d’edat remarcant el seu tracte jurídic diferenciat, essent els aliments dels menors un “deure indefugible inherent a la filiació” que resulta incondicional (STS núm. 55/2015, de 12 de febrero, Magistrat Ponent Excmo. Sr. D. Eduardo Baena Ruiz, FJ 3º).
Respecte a la primera característica essencial dels aliments dels fills majors d’edat, la convivència en el domicili familiar, aquesta ha d’interpretar-se en sentit ampli considerant com a tal els supòsits en els que els fills resideixen a l’estranger per raó d’estudis i retornen a dit domicili en períodes vacacionals (STS núm. 156/2017, de 7 de marzo, Magistrado Ponente Excmo. Sr. D. Eduardo Baena Ruiz). No obstant, en els casos que el retorn a la residencia familiar es realitzi de manera esporàdica, s’assumirà que la convivència ha cessat i, per tant, no procedirà abonar la pensió d’aliments.
Respecte a la manca d’ingressos, aquesta no ha d’ésser interpretada en sentit literal com la falta total d’ingressos del fill, sinó més aviat com la seva falta d’independència econòmica. Fet que suposa que la realització d’una activitat econòmica de qualsevol tipus no extingeixi la pensió alimenticia, sempre i quan els ingressos no siguin suficients per mantenir-se i la manca d’ingressos no sigui imputable al beneficiari -en aquest cas, el fill major d’edat-. Del contrari, suposaria un detriment econòmic pel progenitor que estigués convivint amb el fill.
Ambdues notes -la convivència en el domicili familiar i la falta d’ingressos- estan vinculades entre elles i una deriva de l’altre; és a dir, la manca d’ingressos i la conseqüent falta d’independència econòmica generen que el fill major d’edat encara resideixi en el domicili familiar i, a raó d’això, deguin seguir-se prestant els aliments, mentre no hi hagi prova en contrari. No obstant, de no concórrer aquestes notes [1] o de contemplar-se alguna de les causes de cessament de la obligació d’aliments recollides en l’article 150 y 152 del Codi Civil, la pensió d’aliments a favor del fill major d’edat s’extingirà.
Si el teu fill és major d’edat i desconeixes si té dret a una pensió d’aliments, consulta amb el nostre despatx. Estarem encantats d’assesorar-te.
[1] En aquest sentit, resulta molt ilustrativa la STS núm. 151/2000, de 23 de febrer, Magistrat Ponent Excmo. Sr. D. Ignacio Sierra Gil de la Cuesta, que exposa com el preu de la llibertat dels fills no pot recaure sobre els progenitors.
