El meu fill té una pensió d’aliments assignada i és major d’edat. El progenitor que està obligat al pagament -la meva exparella- no està abonant la pensió. Què puc fer? Puc reclamar la pensió d’aliments del meu fill major d’edat?
Sí, únicament el progenitor que conviu amb el fill major d’edat està legitimat activament per a executar el títol -ja sigui judicial o extrajudicial- en el que es va establir la pensió d’aliments i així pal·liar la situació de necessitat generada per l’impagament de la pensió. Això és, el progenitor pot reclamar la pensió d’aliments -estarà legitimat- sempre i quan la pensió alimenticia es reclami en un procediment matrimonial i compleixi amb les condicions establertes a l’article 93 paràgraf segon del Codi Civil: la convivència del fill major d’edat en el domicili familiar i la seva falta d’independència econòmica. Del contrari, es denegarà la seva legitimació.
Al haver sigut part necessària i principal del plet de separació, divorci o nul·litat matrimonial, el progenitor convivent amb el major d’edat és l’únic que té legitimació activa per a reclamar la pensió, no podent-la reclamar el fill major d’edat. Això és així perquè es aquest progenitor el que la rep, disposa d’ella, l’administra, invertint i repercutint la totalitat del seu import en les necessitats del fill major d’edat, dirigint i organitzant la vida familiar.
Va ser la Sala Primera del Civil del Tribunal Suprem en la seva Sentencia número 411/2000, de 24 d’abril, la que va pronunciar-se sobre aquesta qüestió interpretant l’article 93 paràgraf segon del Codi Civil, l’article que regula las pensions d’aliments dels fills majors d’edat. Va establir que aquest precepte legitima al progenitor que conviu amb el fill major d’edat per a reclamar els aliments que es generen en situacions de necessitat del fill i que aquesta reclamació ha de fer-se en un procediment matrimonial entre els cònjuges progenitors.
Aquesta doctrina ha sigut reiterada per la mateixa Sala del Tribunal en múltiples ocasions. Entre altres, la Sentencia número 1241/2000, de 30 de desembre, que aplica aquesta doctrina als fills majors d’edat nascuts d’unions o parelles de fet, la número 678/2012, de 8 de novembre, en la que es reitera tant aquesta doctrina com les notes necessàries que han de concórrer per a reclamar les pensions d’aliments dels majors d’edat -la convivència en el domicili familiar i la falta d’independència econòmica-, la número 432/2014, de 12 de juliol, en la que es reprodueix la doctrina establida i la no necessitat dels fills d’acudir a un altre procés declaratiu independent i la 700/2014, de 21 de novembre. Així com també per les seves Sentencies més recents: la número 156/2017, de 7 de març, en la que es va denegar la legitimació activa de la mare per a reclamar la prestació d’aliments dels seus fills majors d’edat en el procediment matrimonial al considerar que els fills gaudien “d’autonomia en la direcció i organització de les seves vides”, la número 407/2018, de 29 de juny, en la que novament va denegar-se la legitimació activa de la mare per a sol·licitar aliments de les seves filles majors d’edat al haver-se independitzat una de les filles i la número 291/2020, de 16 de juny, en la que es reitera que la legitimació activa la ostenta el progenitor convivent amb la filla major d’edat, malgrat que aquesta, per raó dels seus estudis, resideix en una altra localitat diferent a la del domicili familiar amb la seva avia materna.
No obstant, en matèria de dret foral, l’article 10 apartat 4 paràgraf segon de la Llei 7/2015, de 30 de juny, de relacions familiars en supòsits de separació o ruptura dels progenitors del País Basc es preveu que la pensió d’aliments pugui esser assignada directament al fill o filla major d’edat “en atenció a las circumstàncies concurrents”. Atorgant-li al major d’edat la legitimació activa en el procediment executiu, malgrat no haver sigut part del plet principal.
Finalment, de no concórrer els pressupòsits de l’article 93 paràgraf segon del Codi Civil i estar el fill major d’edat en situació de necessitat, aquest pot reclamar al seu progenitor en judici verbal -fora del procés matrimonial- el dret a percebre aliments. Així mateix, en el supòsit que el fill major d’edat presenti alguna discapacitat, la Sala Primera del Civil del Tribunal Suprem en les seves Sentències número 372/2014, de 7 de juliol, i 547/2014, de 10 d’octubre, ha considerat que, en el relatiu a la seva pensió d’aliments, la seva situació és equiparable a la de els fills menors d’edat i ha d’aplicar-se tot el relatiu a la pensió d’aliments dels menors d’edat.
Si la teva ex-parella no abona la pensió d’aliments del teu fill major d’edat y no saps què pots fer, posat en contacte amb nosaltres. Estarem encantats d’assessorar-te.
