El sistema establert pel Codi Civil relatiu als vicis ocults queda superat amb el Llibre VI del Codi Civil de Catalunya i el seu concepte falta de conformitat.
La falta de conformitat queda definida mitjançant els criteris que estableix l’art. 621-20 CCCat per a determinar la conformitat. Això és, complir amb els requisits establerts de manera tant objectiva com subjectiva. En cas que una determinada característica del bé s’aparti dels requisits que tenia, el venedor ha d’informar específicament el comprador i aquest últim ha d’acceptar la divergència.
La falta de conformitat es un símil a l’incompliment contractual. D’haver-hi, poden exigir-se diferents remeis en funció del tipus de falta de conformitat davant la qual ens trobem: compliment específic, resolució contractual, reducció del preu, suspensió del compliment d’obligacions i indemnització per danys i perjudicis.
La falta de conformitat es presumeix que existeix en el moment de lliurament o instal·lació del bé durant el termini de dos anys. En compravendes de consum de béns de segona mà la presumpció es d’un any.
El termini per a reclamar els remeis es de tres anys des del lliurament del bé o la seva completa instal·lació, però aquest termini pot ser reduït per pacte entre les parts. En compravendes de consum, pot pactar-se si la compravenda és de segona mà i, en tot cas, el termini no podrà ser inferior a un any. El comprador no perd dret a invocar falta de conformitat per no notificar-la sense dilacions, encara que sí que se li poden imputar danys i perjudicis derivats del retard, tret que la falta de conformitat es refereixi a fets que el venedor coneixia o no podia ignorar i no els va revelar.
